La biblioteca d'Atlantis

Extractes del manual per a funcionaris (cont.)

2009-11-16T16:06:00.001+01:00

Teniendo en cuenta que las oposiciones raras veces son superadas antes del 3r o 4o intento, debemos suponer que son raros los casos de elaboración de una red social influyente en un plazo menor a los 3 o 4 años.

Una vez superado el trámite azarístico de las Oposiciones debemos iniciar el tema más importante para todo futuro funcionario, el día a día.

Capítulo segundo: Del desarrollo de tareas funcionariales: Socialización y empeño de las funciones del puesto.

Como a lo largo del capítulo anterior ya se ha detallado la necesidad e importancia de la creación de una red de relaciones sociales potencialmente provechosas para conseguir acceder a un puesto de forma ràpida y eficaz, en éste capítulo trataremos el tema de como mantenerlas y ampliarlas así como de las distintas obligaciones morales que todo funcionario tiene. [...]

Hay quien cree que la costumbre de ocupar en un bar el doble del tiempo establecido por convenio se debe a una extraña religión en la que son iniciados todos los funcionarios una vez han pasado oposiciones, ello es una percepción completamente falsa, al fin y al cabo ya hemos insistido en la importancia de tejer redes sociales y dedicar una hora a conversaciones diversas con los compañeros de profesión es un sacrificio exigido a todo funcionario, además de que, con ello, no se ralentiza el ritmo de trabajo, tal y como veremos mas adelante en éste capitulo […].

Entre las diversas utilidades de las conversaciones de bar, la mas apreciada por todos los funcionarios es la del chismorreo, especialmente la crítica de tus iguales, en espera de que tus co-dialogantes también critiquen a los compañeros de su departamento obteniendo tú, de esta manera, una valiosa información privilegiada que podrás repetir a tus propios compañeros, añadiendo, evidentemente, una dura crítica hacia tus anteriores co-dialogantes para así reafirmar tu posición en tu departamento y demostrar tu odio visceral hacia aquellos que tan sólo saben criticar a sus compañeros[…].

Una de las grandes quejas de todos los profanos y ajenos a la administración versa sobre la lentitud de los trámites burocráticos y la desidia de los funcionarios, ello es una percepción errónea de la realidad. Un funcionario lleva a cabo una intensa tarea, para cada trámite debe entrar en contacto con 2 o 3 departamentos distintos antes de derivar al usuario/ciudadano a otra ventanilla dónde se llevará a cabo una idéntica actuación […] En estas prácticas no hay desidia ni desinterés, es el humilde sacrificio que todos los funcionarios deben hacer, pues al convertirse de esta manera y de forma totalmente voluntaria y desinteresada en el blanco de las críticas e iras de los ciudadanos ayudan al estado a sobrellevar mejor su periodo de gobierno. En este punto debemos ensalzar la maestría y estoicidad con que los funcionarios llevan a cabo éste duros sacrificio.

Ciertamente muchos criticarán al funcionario pero la tarea del mismo es vital y el estado potencia esto pues si la administración pública actuara con la misma eficiencia y precisión que una empresa privada tan sólo uno de cada cuatro funcionarios sería realmente necesario, aumentando de esta manera de forma exponencial la tasa de paro del estado y es sabido por todos que un funcionario en paro llevará a cabo las mismas tareas que no en activo, pero sin cobrar, lo que supondría un descenso del consumo en el mercado interior y por tanto el inicio de un efecto dominó que acabaría hundiendo la economía.

Llegamos con esto a una comprensión superior respecto a la necesidad del funcionario de mantener las costumbres de sus compañeros, imitarlas y hacer entender a los compañeros insolidarios que con su esfuerzo y dedicación cumplen con sus tareas en el tiempo previsto que su actuación esta fuera de toda razón y lógica. Es de VITAL importancia que el funcionario comprenda esto: La eficacia de la administración pública tiene como consecuencia irremediable el hundimiento de la economía y por ende del estilo de vida estatal. Un funcionario eficiente puede ser el inicio del fin y es obligación prioritaria de todo funcionario honrado y consciente dedicar gran parte de su tiempo a erosionar el entusiasmo (y la reputación si es necesario) de aquellos funcionarios que actúan contracorriente.

Formació per a aspirants a funcionaris (bàsica)

2008-07-08T23:13:00.000+02:00

Rere una tasca ingent d'investigació he aconseguit accedir a uns documents interessants que aniré exposant, al ritme que pugui, poc a poc, allà va:

Extractos del manual "Funcionario/a: como llegar llegar a serlo y normas de comportamiento una vez en el puesto."

Capítulo 1: Cómo conseguir un cargo en la administración: Socialización del aspirante y oposiciones.

Socialización del aspirante

Se especula mucho, habitualmente, sobre las mejores formas de alcanzar un sitio en la administración, a usted, señor lector, seguramente le habrán dicho que se consigue por mérito personal basado en la educación pero si alguien suficientemente suspicaz observa fríamente los componentes de la administración local y provincial advertirá que ello es una falsedad.

En primer lugar, el aspirante debe tener en cuenta la importancia de las redes sociales convenientemente escojidas, innegablemente puede ser ventajoso trabar amistad con personas cercanas al, si no és que se acercan al mismo, político o cargo de confianza de turno, el qual puede facilitar o dificultar enormemente la agilidad de los tramites.

Una vez el acercamiento se haya hecho efectivo, poco importa lo que piense usted, puede y debe enjabonarlo hasta la saciedad, lo que vulgarmente se conoce como "peloteo desvergonzado" pues es bien sabido que ante dicha actitud la mayor parte de cargos se sentirán receptivos.

Tras la primera toma de contacto, será efectivo para usted ensalzarse a si mismo mientras vilipendia a su competidores, dicho ritual no es efectivo por el hecho de que mejore la impresión de si mismo, sinó que és efectivo porque usted está demostrando sus aptitudes en la principal actividad que llevará a cabo una vez obtenga su plaza[...].

Oposiciones

Una vez forjada una red de relaciones e influencias, toca prepararse los temas de las oposiciones, es decir, la ultima actividad que le exigirá un verdadero esfuerzo si consigue obtener una plaza ya que luego podrá dedicarse a lo que se explica mas adelante en este manual.

Generalmente se considera necesario estudiarse todo el temario, pero dado que las plazas son pocas y los aspirantes muchos (el promedio de plazas/aspirantes varía entre el 1/10 y el 1/100) generalmente lo mas efectivo y comodo será optar por:

a.- Esperar que sus contactos anteriormente forzados le adelanten los temas a entrar.

b.- Elaborar quinielas basadas en su propia intuición y estudiar tan solo una parte del temario.

A menos que haya sido tremendamente efectivo en la consecución de los objetivos del subapartado anterior, lo que por otro lado significaría que su verdadera vocación és la política profesional, la opción más habitual es la segunda y pronto usted se dedicará a la encomiable tarea de hechar a suertes su futuro examen.

[...]

Según el valor de las amistades que se haya sabido forjar (para valorar dichas amistades habrá que elaborar dos pequeñas tablas basadas en la lealtad del individuo - cuanto mas relacionado con la política menor será ésta- y en la influéncia del mismo - que a su vez dependerá de la red de relaciones del própio individuo que usted utiliza a tal efecto-) importará más o menos la exactitud real de sus respuestas, no olvide entregar algún tipo de regalo u ofrenda a su contacto en las vísperas de los examenes e invitarlo a cenar el mismo dia del examen, dichas actividades, lejos de ser ilícitas, serán de gran provecho para usted[...]-

Debemos tener en cuenta que las oposiciones para subir de nivel siguen aproximadamente los mismo esquemas que las oposiciones para acceder a la administración, con la salvedad manifiesta de que usted ya tendrá una red de contactos base que solo deberá tratar de mantener y a ser posible ampliar[...].

En conclusión podemos reducir las oposiciones en una comparación acertada; pues lo mas parecido a unas oposiciones, si usted y otros aspirantes han tenido acceso a este documento, que sería la de un concurso de popularidad[...].

14 d'abril de 1931

2008-04-14T16:54:00.002+02:00

Catalans :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ

Guia pràctica de resolució de problemàtiques socials menors (I)

2008-04-04T15:59:00.002+02:00

En motiu de la meva tasca de voluntariat, com molts altres, hem vaig trobar amb alguns incidents menors amb frases mítiques pel mig. En honor a aquestes situacions, un petit manual de com respondre aquests detalls d'il·luminació, animant a tots aquells que ja sigui a la feina o a la vida diaria que han tengut topades per l'estil les vagin afegint junt amb possibles respostes.

La primera, la més gran que he sentit personalment:

"Les barreres no existeixen, son una invenció del Yang"

Davant aquesta frase lo més fàcil es dir "si, si, però tu no passes" així i tot, als filosofs es millor combatre'ls amb filosofia, així doncs, una possible resposta seria "Si, son invencions del yang, però tenint en compte l'equilibri de l'univers, donar preminència al Ying, es a dir, a tu, podria rompre l'equilibri i això podria provocar la destrucció final de l'univers", també podries dir, de forma més contundent "Jo sóc el missatger del Yang, intenta creuar i començaré la batalla final per a destruir el Ying".

"Les barreres son una burocratització de la llibertat musical a través de d'improvisació"

Del mateix ent que l'anterior, no content amb el seu primer argument va continuar intentant enfilar-se dalt de l'escenari. Aquesta frase també presente múltiples respostes de les que destacarem les següents: "Senyor, vagi vostè a la finestra 3C del pis 5è i empleni el document e-360 -per triplicat-, obtendrà la seva resposta en un plaç de 1 a 3 setmanes, gracies per la visita". També es podria respondre de la següent manera: "Me sap greu coaccionar la teva llibertat d'expressió, però tu no coaccionis la meva i deixam dir-te: VOLS FUGIR D'AQUÍ D'UNA .... VEGADA?!"

Per ara aquestes dues, ja n'aniran sortint més.

Benvinguts al club de la comèdia (àcida)

2008-03-04T23:06:00.005+01:00

Tots vos n'heu adonat... bé, sé que no, així que ho explicaré ja que crec necessari informar que som a plena campanya electoral. Aixó després de mitings, debats, inauguracions, entrevistes, etc.

Cal destacar d'aquest moment l'armonia que es més que evident i que s'ens mostra constantment entre els diferents partits (ja que si fossin sencers... només n'hi hauria un... bé, si, ja, a les dictadures hi ha l'anomenat "partit únic" peró si t'atures a pensar-ho és una expressió absurda i seria mes lògic que aquests "partits únics" es diguessin "sencers").

A tall d'exemple els dos debats entre president de govern aspirant a reeditar titol i l'aspirant del PP que per ara porta a la seva carrera només un combat (eleccions) al que va ser vençut per K.O. tècnic.

En aquests debats, meravella de meravelles, jo vaig tenir constantment un símil rondant-me pel cap i es que ara faig feina a un menjador escolar i els debats me recordaven teriblament a les disputes per forquetes i guenivets que tenen alguns infants ("aquest és méu" " que no, que no, que és meu..." etc). Només que en comptes d'aixó la pica-baralla va en relació a coses del passat.

Ja sabeu, Rajoy té el referent en Aznar, també conegut com Ansar per alguns dels seus col·legues, que per qui no ho recordi es un fervorós coneixedor i investigador de la historia d'aquesta regió que va ser coneguda com hispania, iberia, etc (termes sempre de criteris geogràfics i no polítics, per altre banda) i que va il·lustrar a propis i extranys en una conferència als EEUU en la qual donà a conéixer el resultat de les seves investigacions "Los problemas de España con Al Caeda y Bin laden empezaron en el año 1000". Tot aquell que conegui un poc d'història sabrà que el Grup terrorista alcaeda va ser fundat l'any 1000 i que Bin Laden a superat en edat al Bíblic Matusalén. Mala hierba nunca muere diuen. També té altres referents, com son Acebes, Zaplana i companyia, sobre els quals no parlaré ja que els seus noms ja ho diuen tot.

Per contra, Zapatero, alias ZP, alias Sosoman (ains, quins temps aquells del Guinyol) es un gran DJ, ja que te una cançoneta que fa ballar (per no plorar) si bé comença a ser hora de que canvii disc que el que té està un poquet ratllat. Pel que fa als seus referents... ningu pot negar que el que es el PSOE... sempre ha estat una casa de putes fora llum, si s'hem permet l'expressió. Bono diu blanc, zapatero negre i després Solbes diu que així posats no hi ha doblers per tanta pintura i lo millor es deixar-ho estar.

Entre un PP al que se li veu la ploma: unidad, grandeza y libertad para la nación (nación! estat val, però nació...) española, la nina d'en rajoy i proclames de que españa se rompre, los rojos esto o aquello, que exclou als membres mes moderats de les seves files (vegis gallardón) més la quinta columna que representa una esglesia rancia que pud a hipocresia i vici i un PSOE que hauria d'eliminar de les seves sigles la S i la O (partit... és -ja que no és sencer- espanyol, innegablement també, Bono se n'encarrega, però lo de socialista i lo d'obrer...) que divaga, dubta i no actua amb la força que deuria... hi ha una gran quantitat de partits més petits.

EU es molt conegut, una munió de partits sumats de ideologies diverses encapçalades per un homo, Llamazares, que més li valdria quedar-se a casa seva mirant la tele, així deixaria de matar neurones alienes amb les seves aberracions en forma d'afirmació. L'unic que es pot reconéixer d'esquerra unida és... uhm, no sé, pensaré si quelcom és digne d'esmentar aquí.

UPyD, un partit neòfit, format per Rosa diez, que es diu contraria a tots els nacionalismes, d'uns i d'altres, però que és un dels partits més centralistes dels que passejen pel pati, no sigui que alguna "regió" cerqui massa autonomia...

FET de las JONS, hereu del partit únic (el quehavia de ser anomenat sencer) fòssil d'una època i d'una ideologia que provocà una guerra civil, morts a tort i dret i que segueix en les seves posicions d'extrema dreta, ataca tot alló que no siguin ells mateixos (no importa que siguin inmigrants o gent nascuda d'aquest estat, que s'entesten en anomenar nació quan es ben sabut que ni ho és ni ho serà a menys que duguin a terme un genocidi generalitzat que només deixi supervivents d'una de les nacions que composen l'estat). El seu programa es redueix a una frase, vella ja, que resa rànciament "hay que barrer".

Comunion tradicionalista, el dels carlins, que no es sap ben bé que defensen ara i que es fan dificils d'analitzar.

I uns quants més,però passaré directament al vertaderament interessants:

Ciudadanos en Blanco: un partit que ja té uns anys, és un dels més curiosos, cerca que es reconegui donant escons als vots en blanc, la finalitat d'això... no és molt clara, però com a minim és... curiosa.

Partido antitaurino, bé, el nom hodiu, volen la prohibició de les "corridas", saben que no en tendran un de sol, però la ilusió mai es perd.

Però, només n'hi ha un que sap el que vol en realitat... aquest tots sabeu quin és: PARTIDO PARA LA LEGALIZACIÓN DE LA MARIHUANA, ja que si no pots evitar els problemes... almenys que et deixin evadir-te d'ells.

Au, ja estic cansat d'escriure, ja seguiré, o no, un altre dia.

2008-02-26T11:28:00.002+01:00

A les quadricules, treballades per escultors antics, hi ha representacions d'éssers estranys, alguns dirien que potser son mitològics, d'altres que s'han extingit fa temps, amb tot, no podeu sinó meravellar-vos de la cura i el detall amb que foren fets.

Aquells visitants més observadors s'adonaran d'una figura que hi ha a la dreta de la porta, que pot parèixer una simple estàtua als menys perceptius. Es tracta del guardià, un humanoide totalment cobert per una armadura d'acer brunyit, amb una llança a la ma dreta i un escut rodó a l'esquerra, de prop d'un metre de diàmetre, amb el dibuix d'un griu en posició d'atac.

El guardià no mostra cap signe que pugui ser interpretat com el d'una criatura viva: no es mou, no fa cap soroll... es com si es tractés d'un simple ninot articulat de mida descomunal a l'espera d'algú que el vulgui fer-lo servir.

Una enigmàtica llegenda a sobre la porta resa "El que amb mal entra aquí es troba a si mateix". El grup d'aventurers no es deixarà emporuguir per un simple cartell i continuarà envant.

Per passar no s'ha de fer res més que empènyer la porta i creuar el llindar, la porta cedirà sense dificultat ni soroll. Davant vostre podreu contemplar l'edifici per dins, com ja s'ha dit, de planta circular, el terra cobert amb lloses de marbre negre, columnes i parets de marbre blanc i al sostre una cúpula decorada amb frescs de imatges amb vius colors i vives escenes que evoquen al passat mític del món en el que els deus insuflaren vida a les criatures que ara el poblen.

Centenars, potser milers d'estanteries s'alcen a tota l'estança, l'única que hi ha en aquest pis de l'edifici, la llum entra arreu per finestrals de vitrall i les claraboies de la cúpula, que també il·luminen els frescs de la mateixa. A les estanteries, d'una altura aproximada de 3 metres, hi ha tot de llibres, volums, pergamins i rotlles de papir amb el coneixement de segles.

(continuarà...)

I comença l'aventura

2008-01-22T15:24:00.000+01:00

Bé com bon rolero que som, tot el que comença es per mi una nova aventura (la de tenir una certa regularitat, si mes no, de publicació) i tota aventura ha de començar amb una bona descripció de l'espai que ens envolta, si bé a la capçalera de la pàgina ja està començat a explicar procedirem a fer-ho amb més detalla a continuació:

La ciutat és d'una grandària considerable, amb milers d'edificis i petits establiments, aquí i allà es poden veure els fums de les moltes llars de la ciutat, allà prop de la ciutat antiga, sobre els pujols -i a sota d'ells- les forjes dels nans, entre els diferents pujols alguns jardins, més enllà la torre d'un alquimista boig...

Tota rodejada de murades esbeltes, aparentment fràgils però d'una solidesa gairebé inquebrantable, la seva superficie, pulida amb cura i mantenida amb l'esforç constant dels tècnics locals. La ciutat te moltes entrades, però d'elles destaca la porta sud, d'imponents portes de roure i acer, creuant la porta s'arriba al carrer principal.

Si avanceu pel carrer principal, d'important longitut i llargària , enrajolat tot ell amb pedra cisellada pels mestres d'obra nans, sense que es pugui detectar amb facilitat on acaba una de les rajoles i on comença la següent; veureu a banda i banda s'alçen orgullosos cirerers i ametllers sembrats pels elfs que habiten la ciutat i rera d'ells infinitat de tabernes, posades, tallers i comerços.

El carrer principal es ple de vida, lloc de pas obligat a diari per a tots aquells que requereixin estris, materials o queviures i on es formen cercles de gent discutint sobre temes irrisoris o absurds.

Havent arribat a la tercera cruïlla després de la gran plaça, construida uns centenars de metres mes enllà de la porta, us encamineu cap a l'esquerra, per una gran avinguda igualment populosa. Tot just entreu a aquesta avinguda, al final de la mateixa, veureu un edifici monumental, de planta circular, amb un passeig exterior amb una coberta sostinguda per columnes treballades amb habilitat imitant el tronc de grans roures, amb les branques conformant les bigues i els alerons del sostre i les arrerls esfonsant-se al terra. Aquest edifici tan sols té una porta exterior, de bronzo, formant cuadricules...

(au, demà més, o queda per a aportacions de visitants d'aquest blog)